Matar el procés

No hi ha pitjor mort que la que esdevé lenta, agònica, provocada i calculada. Tot i que tendim a valorar més els fets que les formes, en aquest cas ambdós són ben importants. I és que el procés de pau que es va encetar a Euskal Herria el 22 de març de 2006 es veu amenaçat menys d'un any després de la declaració d'alto el foc permanent per part d'ETA.

Aquests dies l'expressió "Spain is different", tòpic instaurat pel franquisme fa ja una pila d'anys, cobra un nou significat. És poc comprensible des d'una òptica europea l'estratègia utilitzada pel PSOE en el procés de pau. Si un ciutadà de Brusel·les, Berlín o Londres que no coneixés cap notícia del que passa a Euskal Herria fos preguntat per les eventuals causes de ruptura d'un procés negociador entre un govern i una banda terrorista, segurament respondria que la causa més probable és un atemptat. No obstant, no és així, no és l'esquerra abertzale la que empeny la negociació cap al precipici, sinó una deixadesa total per part de les autoritats de l'estat espanyol i de l'estat francès. Una greu irresponsabilitat política, per culpa de qui no vol veure més enllà dels seus postulats, per qui juga en clau electoral, per qui no actua per por a les represàlies del PP.

Fa més de 3 anys que el terrorisme no causa cap mort a l'estat espanyol, més de 1000 dies als que s'ha de sumar el temps transcorregut des del 22 de març d'aquest any. Gairebé 10 mesos després de l'alto el foc permanent, el govern de l'Estat Espanyol no ha fet cap gest de distensió amb l'esquerra abertzale ni tampoc amb ETA. El PSOE no només no ha actuat en benefici de la pau i la convivència sinó que ha posat pals a les rodes, alguns d'ells prou grans com per tombar el procés si sols. A Espanya governa un Zapatero presoner del "socialisme" centralista i també del PP. Tota actuació, roda de premsa, paraula dita, tot està fet en clau electoral. I el PSOE sap que o bé acaba amb el terrorisme abans de les eleccions generals o el PP utilitzarà les anomenades "cessions" a Euskal Herria per tornar a la Moncloa. Perquè, al cap i a la fi, el que importa és la poltrona, els que hi són perquè hi són, els que no hi són perquè hi volen tornar a ser.

Però el PP, lluny de ser el contrapès espanyolitzador del procés en front del PSOE, actua com una comparsa poc creïble i aburrida, redundant en arguments i en errors fins arribar a la consumició cerebral de l'espectador. I és el PSOE qui ha adoptat el paper de "dolent de la pel·lícula", i no a dit com si fos una predicció, sinó que s'ho ha guanyat a pols. Un dels casos més sonats és, per exemple, el vergonyós judici a Iñaki De Juana, un judici d'opinió, de consciència, on està imputat per escriure un article al diari Gara. De seguida els mitjans del feixisme neoliberal es van afanyar a recordar la participació de Iñaki De Juana en 25 morts produïdes per diversos atemptats, oblidant que ja ha complert condemna per aquests crims. Per tant, De Juana ha estat jutjat dues vegades pels mateixos crims, i no ho dic jo, ho diuen els jutges espanyols. Perquè s'hauria de produïr "alarma social" per l'excarceració d'un articulista de Gara? Només s'entén que l'alarma social es produeixi si es deixa en llibertat a un assassí amb 25 morts a les esquenes, cosa que no s'ha produït perquè, repeteixo, ja ha complert la condemna pels delictes de terrorisme. Així doncs, la justícia espanyola (o injustícia en aquest cas) es dedica a utilitzar un mateix delicte per a emetre condemnes diferents a una mateixa persona. Brillant exercici de la normalitat democràtica.

No obstant, no són els Jutjats espanyols els que més amenacen el procés de pau, és la pròpia mentalitat del centralisme, de l'espanyolisme més ranci i podrit. Unes característiques que aglutina de forma exemplar l'AVT de Francisco José Alcaraz. L'AVT sempre s'ha comportat com el que és, una organització satèl·lit del PP. És una organització amb força tics mafiosos, són provocadors nats, carronyaires del vot espanyolista, traficants del post-franquisme institucionalitzat, un franquisme de cara neta, d'americana i corbata. Un sector però, amb una gran capacitat de mobilització, un fet que acaba condicionant més al PSOE que no pas al PP. Zapatero ha vist com no es pot governar Espanya més d'una legislatura sense ser espanyolista. Un cop aprofitat el cop de mà màgic de les Brigades Salafistes per la Predicació i el Combat, Zapatero ha optat per una regressió en el seu ideari federalista mostrat en precampanya l'any 2003. Ha mort l'Estatut, ha mort a Maragall, i ara està capficat en matar el procés. Molt em temo que amb anfitrions com ell a la Moncloa, no arribarem gaire lluny.